Décrochez-moi-ça

Décrochez-moi-ça, quartet poètic sota una carpa

Sota una decoració suspesa, en una pista rodona i dins d’una arena íntima, esteu convidats a un univers singular, on conviuen la destresa i la poca traça, les petites insignificàncies i l’extraordinari, l’aparença i l’engany.

Hi ha cossos que floten i es gronxen, sols i magnífics. Hi ha barrets manipulats per un home que, alhora, és manipulat. Hi ha acumulacions d’abrics, desvestiments de jaquetes, munts de gavardines, vols de redingots, despullaments de bruses, desplegaments de caçadores, reguerons de seda.

Hi ha violins, guitarres, teclats, percussions, objectes insòlits, feliços accidents, éssers-fanfàrria i cossos-orquestra.

Un circ atemporal i oníric, que arrossega les ànimes fins als racons més profunds de la humanitat.

Nom compost masculí que significa botiga de roba vella, brocanter de peces de vestir.