La veu submergida

La veu submergida és una proposta multidisciplinar que posa en diàleg el circ i el moviment amb un mitjà poc habitual, l'aigua. Una gran peixera plena d'aigua serveix de pretext per parlar de silencis, barreres i superacions. És un camí cap a les profunditats del subconscient a través de l'experiència de l'apnea on l'espai sonor i lluminós són protagonistes. Una peça que investiga el moviment corporal en relació amb la respiració, el pes, la veu i l'element de l'aigua.

Aquesta proposta gira entorn de la respiració com a experiència humana bàsica entre l'individu i la totalitat, com a frontissa entre el poder i la debilitat, relacionats amb l'emissió de la veu i, referint-nos més aviat a la seva explicació fisiològica, com a frontissa entre el moviment i la quietud; "El nostre primer i darrer respir marca l'inici i la fi de la vida. La primera respiració d'un bebè, percebuda pel seu plor, conté un significat simbòlic d'unir-se a la humanitat. És l'alè de la vida. Sóc aquí, diu.  Escolta'm, sigues testimoni dels meus esforços d'existir i per comunicar. L'últim respir és ronc, irregular, forçat.O pot ser pràcticament imperceptible. i deixant anar” (Carel 2016:128).

L'espectacle se situa en un temps, ara, i en un espai, les profunditats d'una dona que busca entendre la seva pròpia identitat. L'apnea com a pràctica de risc, la relació constant amb l'element de l'aigua, el moviment acro aquàtic dins i fora de la peixera o el concepte d'invertit, fan d'aquest espectacle una peça de circ no convencional.